top of page

Dones, parlem de Ciutadania Digital - Mujeres, hablemos de ciudadanía digital

(Versión en castellano más abajo)


En el nostre anterior lliurament d’"Autodefensa Feminista a les xarxes" vam parlar de les mesures que podem prendre per a enfrontar-nos a atacs de Machitrolls en les xarxes.


Si partim del fet que la societat virtual s'assembla a la real, també necessitem tenir definits els nostres drets i les nostres obligacions: parlem de Ciutadania Digital.


Avui ens agradaria parlar dels Drets Digitals.

Espanya es considera un país avançat quant a regulació digital. El Congrés dels Diputats va aprovar una nova llei que va entrar en vigor el 6 de desembre de 2018, substituint l'antiga Llei orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Aquesta nova llei estableix els requisits i obligacions de les empreses sobre com tractar la informació personal, així com els drets que assisteixen a usuaris i consumidors.

La finalitat de la LOPDGDD (Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals) és protegir la intimitat, privacitat i integritat de l'individu. De la mateixa manera, regula les obligacions de l'individu en tot procés de transferència de dades per a garantir la seguretat de l'intercanvi.


No obstant això, en un article de Carlos del Castillo .... d'octubre de 2018,

"Els parlamentaris han rebut crítiques d'especialistes per la via triada per al reconeixement d'aquests drets. Organitzacions de defensa dels drets digitals, juristes i la patronal tecnològica espanyola censuren que, malgrat el rellevant de la decisió presa avui i a l'impacte en les llibertats col·lectives d'alguns dels nous drets individuals, el Congrés no hagi obert un procés de reflexió sobre ells ni considerat la necessitat d'enquadrar-los en una llei específica de l'entorn digital."

En aquest article, també trobem els 17 punts aprovats pel Congrés:


1. Dret a la neutralitat d'Internet

2. Dret d'accés universal a Internet

3. Dret a la seguretat digital

4. Dret a l'educació digital

5. Protecció dels menors en Internet

6. Dret de rectificació en Internet

7. Dret a l'actualització d'informacions en mitjans de comunicació digitals

8. Dret a la intimitat i ús de dispositius digitals en l'àmbit laboral

9. Dret a la desconnexió digital en l'àmbit laboral

10. Dret a la intimitat enfront de l'ús de dispositius de videovigilància i d'enregistrament de sons en el lloc de treball

11. Dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en l'àmbit laboral

12. Drets digitals en la negociació col·lectiva

13. Protecció de dades dels menors en Internet

14. Dret a l'oblit en cerques d'Internet

15. Dret a l'oblit en serveis de xarxes socials i serveis equivalents

16. Dret de portabilitat en serveis de xarxes socials i serveis equivalents

17. Dret al testament digital


Salta a la vista que després de dos anys des de l'aprovació de la Llei tots aquests drets estan lluny de ser universals.

Són principalment els col·lectius més vulnerables els que no tenen assegurats els seus drets en matèria digital. Pensem per exemple en el nivell d'exposició dels i de les adolescents a tot el material de la xarxa, gairebé sense filtre. Pensem també en les dones, els nens i nenes, la gent gran.


Afortunadament, el passat mes de juny vam saber que Espanya va posar en marxa el procés per a l'elaboració d'una nova Carta de Drets Digitals per a la protecció dels drets dels ciutadans en entorns digitals, tenint en compte l'impacte de noves tecnologies com la Intel·ligència Artificial, entre altres aspectes.

Amb la finalitat de completar i desenvolupar aquest marc normatiu, el Govern ha llançat el procés d'elaboració d'aquesta Carta, únicament dedicada als drets digitals, per a incloure alguns que encara no hi estaven recollits. És el cas dels drets relacionats amb la protecció de col·lectius vulnerables, les noves relacions laborals o l'impacte de noves tecnologies com la intel·ligència artificial.



És per això que ens importa tant la comunicació i la divulgació d'informació inherent als drets i obligacions que existeixen, ja que un millor coneixement ens dóna les eines per a moure'ns en cas de sofrir una agressió, assetjament -no només escolar- o qualsevol mena d'atac en les xarxes.

No obstant això, encara cal treballar molt per a adequar les lleis de les quals acabem de parlar.

El que anomenem "món digital" és una realitat relativament nova, complexa.

En el món digital tot es mou molt més ràpid i a vegades sense control. Allí és possible actuar sota una identitat falsa i en aquests casos defensar-se es torna un procés més lent, llarg i desgastador.

Per això és summament important assenyalar episodis de violència, d'atac i d'abús. És necessari visibilitzar els problemes que puguem sofrir, perquè sigui més fàcil identificar-los i trobar una solució vàlida i eficaç.

El Feminisme, com a idea transformadora, ha d'entrar en les institucions també a través de la seva aplicació en lleis que incumbeixen a tota la ciutadania, precisament perquè aquells col·lectius més vulnerables tinguin assegurades lleis a mesura.


Després d'aquesta immersió en la temàtica de trols, machitrols, defensa i autodefensa feminista és clar que la informació respecte a això és molt vasta i a vegades fins i tot contradictòria, tenim encara molta feina per fer perquè les xarxes en les quals ens movem siguin totalment lliures de machitrolls, de haters i de masclistes en general,

però estem segures que començar a informar-nos sobre què es pot fer per a combatre'ls i sobretot, mantenir-nos unides és el primer pas per a fer de les xarxes un lloc millor.

És per aquest motiu, entre altres, que enguany hem ideat una campanya principalment "tecnològica" en ocasió del 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.


L'increment exponencial de l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) durant el confinament ens ha fet adonar que la lluita contra el masclisme es combat també lluny dels escenaris.


Volem dotar-nos i dotar-vos a totes de les eines i coneixements necessaris per a poder navegar segures. Volem crear una xarxa d'unió, sororitat, complicitat i autodefensa. Et convidem que t'uneixis a les nostres iniciatives i que les comparteixis amb el teu entorn, que segueixis les nostres estratègies i consells i que et connectis al #FilVioleta.



 

Castellano

En nuestra anterior entrega de “Autodefensa Feminista en las redes” hablamos de las medidas que podemos tomar para enfrentarnos a ataques de Machitrolls en las redes.

Si partimos del hecho que la sociedad virtual se parece a la real, también necesitamos tener definidos nuestros derechos y nuestras obligaciones: hablamos de Ciudadanía Digital

Hoy nos gustaría hablar de los Derechos Digitales. España es considerado un país avanzado en cuanto a regulación digital. El Congreso de los Diputados aprobó una nueva ley que entró en vigor el 6 de diciembre de 2018, sustituyendo a la antigua Ley Orgánica 15/1999 de Protección de Datos de Carácter Personal.


Esta nueva ley establece los requisitos y obligaciones de las empresas sobre cómo proceder con la información personal, así como los derechos que asisten a usuarios y consumidores

La finalidad de la LOPDGDD (Ley Orgánica de Protección de Datos Personales y Garantía de los Derechos Digitales) es proteger la intimidad, privacidad e integridad del individuo. Del mismo modo, regula las obligaciones del individuo en todo proceso de transferencia de datos para garantizar la seguridad del intercambio.

Sin embargo, como nos cuenta Carlos del Castillo en su artículo de octubre de 2018, Los parlamentarios han recibido críticas de especialistas por la vía escogida para el reconocimiento de estos derechos. Organizaciones de defensa de los derechos digitales, juristas y la patronal tecnológica española censuran que, pese a lo relevante de la decisión tomada hoy y al impacto en las libertades colectivas de algunos de los nuevos derechos individuales, el Congreso no haya abierto un proceso de reflexión sobre ellos ni considerado la necesidad de encuadrarlos en una ley específica del entorno digital.”

En este artículo, también encontramos los 17 puntos aprobados por el Congreso: 1. Derecho a la neutralidad de Internet

2. Derecho de acceso universal a Internet

3. Derecho a la seguridad digital

4. Derecho a la educación digital

5. Protección de los menores en Internet

6. Derecho de rectificación en Internet

7. Derecho a la actualización de informaciones en medios de comunicación digitales

8. Derecho a la intimidad y uso de dispositivos digitales en el ámbito laboral

9. Derecho a la desconexión digital en el ámbito laboral

10. Derecho a la intimidad frente al uso de dispositivos de videovigilancia y de grabación de sonidos en el lugar de trabajo

11. Derecho a la intimidad ante la utilización de sistemas de geolocalización en el ámbito laboral

12. Derechos digitales en la negociación colectiva

13. Protección de datos de los menores en Internet

14. Derecho al olvido en búsquedas de Internet

15. Derecho al olvido en servicios de redes sociales y servicios equivalentes

16. Derecho de portabilidad en servicios de redes sociales y servicios equivalentes

17. Derecho al testamento digital


Salta a la vista que tras dos años de la aprobación de la Ley todos estos derechos están lejos de ser universales.

Son principalmente los colectivos más vulnerables los que no tienen asegurados sus derechos en materia digital. Pensamos por ejemplo a lo expuestos que están los y las adolescentes a todo el material de la red, casi sin filtro. Pensamos también a las mujeres, a los niños y niñas, a las personas mayores.

Afortunadamente, el pasado mes de junio supimos que España ha puesto en marcha el proceso para la elaboración de una nueva Carta de Derechos Digitales para la protección de los derechos de los ciudadanos en entornos digitales, teniendo en cuenta el impacto de nuevas tecnologías como la Inteligencia Artificial, entre otros aspectos. Con el fin de completar y desarrollar este marco normativo, el Gobierno ha lanzado el proceso de elaboración de esta Carta, únicamente dedicada a los derechos digitales, para incluir algunos todavía no recogidos. Es el caso de los relacionados con la protección de colectivos vulnerables, las nuevas relaciones laborales o el impacto de nuevas tecnologías como la inteligencia artificial.



Es por esto que nos importa tanto la comunicación y la divulgación de información inherente a los derechos y obligaciones que existen ya que un mejor conocimiento nos da las herramientas para movernos en caso de sufrir una agresión, bullying o cualquier tipo de ataque en las redes.

Sin embargo, aún hay que trabajar mucho para adecuar las leyes de las que acabamos de hablar.

Lo que llamamos “mundo digital” es una realidad relativamente nueva, compleja. En el mundo digital todo se mueve mucho más rápido y a veces sin control. Allí es posible actuar bajo una identidad falsa y en esos casos defenderse se vuelve un proceso más lento, largo y desgastante.

Por esto es sumamente importante señalar episodios de violencia, de ataque y de abuso. Es necesario visibilizar los problemas que podamos sufrir, para que sea más fácil identificarlos y encontrar una solución válida y eficaz.

El Feminismo, como idea transformadora, debe entrar en las instituciones también a través de su aplicación en leyes que incumben a toda la ciudadanía, precisamente para que aquellos colectivos más vulnerables tengan aseguradas leyes a medida.


Tras esta immersión en la temática de trols, machitrols, defensa y autodefensa feminista está claro que la información respecto a esto es muy vasta y a veces incluso contradictoria, tenemos aún mucho trabajo que hacer para que las redes en las que nos movemos sean totalmente libres de machitrolls, de haters y de machistas en general,


pero estamos seguras de que empezar a informarnos sobre qué se puede hacer para combatirlos y sobre todo, mantenernos unidas es el primer paso para hacer de las redes un lugar mejor.

Es por este motivo, entre otros, que este año en la asosiación Dona Cançó hemos ideado una campaña principalmente “tecnológica” en ocasión del 25N, Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.


El incremento exponencial del uso de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) durante el confinamiento nos ha hecho darnos cuenta de que la lucha contra el machismo se combate también lejos de los escenarios.

Queremos dotarnos y dotaros a todas de las herramientas y conocimientos necesarios para poder navegar seguras. Queremos crear una red de unión, sororidad, complicidad y autodefensa. Te invitamos a que te únas a nuestras iniciativas y las compartas con tu entorno, que sigas nuestras estrategias y consejos y que te conectes al #hilovioleta.



Autora:

Sandra Mayorga


6 visualizaciones0 comentarios
bottom of page