(Abajo en castellano)
El terme violència estructural és aplicable en aquelles situacions en les quals es produeix un mal en la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques (supervivència, benestar, identitat o llibertat) com a resultat dels processos d'estratificació social, és a dir, sense necessitat de formes de violència directa.
La violència estructural és un concepte desenvolupat per Johan Galtung en els 60, que es refereix a la manera en la qual algunes institucions o estructures socials danyen a uns certs individus impedint que es desenvolupin i aconsegueixin cobrir totes les seves necessitats. La violència estructural impediria que s'aconseguís la igualtat.
Unes certes estructures socials (ja siguin econòmiques, polítiques, culturals, mèdiques o legals) poden tenir un impacte molt negatiu sobre alguns grups o comunitats concretes. Així, problemes com el clasismo, el sexisme, el nacionalisme o el racisme serien resultat d'aquesta violència estructural.
És important tenir en compte que el terme no es refereix a alguna mena de mal físic causat cap a alguna minoria. Per contra, Galtung es referia a la causa subjacent de la diferència entre el potencial de les persones i els resultats reals que obtenen en les diferents àrees de la seva vida.
Segons alguns autors, la violència estructural no ha de ser anomenada simplement injustícia, ja que causa danys molt reals a les persones que la sofreixen. Aquest concepte està a la base de molts dels moviments moderns que busquen la igualtat entre diferents grups.
1. Característiques.
Crea desigualtat
Les normes socials de les nostres cultures, a més d'unes certes institucions econòmiques i jurídiques, afecten diferents grups de persones de manera diferent.
A causa d'això, unes certes minories o grups menys afavorits es converteixen en víctimes de discriminació.
Un dels exemples més clars es produeix si ens fixem en les diferències de poder adquisitiu. Les persones de classes socials més altes tenen accés a tota mena de recursos i beneficis; mentre que aquelles amb una economia menys forta generalment han de conformar-se amb serveis d'una menor qualitat.
Impedeix o dificulta aconseguir els drets bàsics humans
Els estudiosos de la violència estructural diuen que aquest problema està a la base de les dificultats que tenen alguns grups per a aconseguir satisfer algunes de les seves necessitats bàsiques: supervivència, benestar, identitat o llibertat.
A causa de l'estratificació social (mitjançant la qual algunes persones són vistes com més vàlides o amb més drets que unes altres), els i les que estan en escalafons més baixos de la societat no poden aconseguir complir els seus objectius ni desenvolupar el seu potencial.
Normalment, s'associa la violència estructural a un conflicte entre dos o més grups, sent un d'ells el posseïdor de la majoria de recursos i per tant dificultant l'accés de l'altre a tota mena de béns i serveis.
Està a la base d'altres tipus de violència
La teoria del triangle de la violència, desenvolupada també per Galtung, tracta d'explicar l'aparició de conflictes de tota mena dins de les societats avançades.
Segons aquest sociòleg, la violència visible només seria una petita part dins d'un sistema que la legítima i l'acaba causant de manera indirecta. Així, la violència directa (la que implica comportaments i actes violents) seria provocada per altres dos tipus, que són la violència cultural i l'estructural. L'estructural seria la pitjor de les tres, i també la més difícil de detectar, ja que les estructures que impedeixen la persecució del propi benestar no serien visibles.
D'altra banda, la violència cultural tindria a veure amb l'aparició d'elements com l'art, la filosofia o la religió que legitimen els altres dos tipus de violència i ens permeten racionalitzar els actes contra un grup concret com una cosa normal.
2. Tipus.
Des dels treballs de Galtung, la teoria de la violència estructural s'ha desenvolupat molt. Avui dia, es parla d'una gran quantitat de tipus, en funció dels grups que es vegin afectats per ella. A continuació veurem alguns dels més comuns.
Classicisme
Un dels primers tipus de violència estructural descrits té a veure amb les diferències que es produeixen en funció de l'estatus socioeconòmic que tingui una persona.
Així, les persones de les classes més altes tindrien accés a una quantitat desproporcionada de recursos, mentre que les de les baixes tindrien moltes dificultats per a viure bé.
El clasismo o lluita de classes està a la base de moviments culturals com el marxisme i el comunisme, que volen acabar amb aquesta suposada desigualtat.
Racisme
Altre dels tipus de violència estructural més esmentats és aquell pel qual s'afavoreixen a membres d'algunes races (principalment la caucàsica) alhora que es discrimina a unes altres.
Per exemple, s'ha observat repetides vegades que als Estats Units, les persones afroamericanes guanyen menys diners de mitjana a l'any, tenen pitjors resultats acadèmicament, i tenen més probabilitats de veure's implicats en crims violents. La violència estructural estaria a la base d'aquests problemes.
Sexisme
Avui dia, probablement el tipus de violència estructural més esmentat és el sexisme; és a dir, la discriminació de les persones en funció del seu gènere.
Especialistes creuen que les dones sofreixen tot tipus de problemes a causa de la presència d'estructures socials i culturals que els impedeixen aconseguir tot el seu potencial.
Així, per exemple, s'intenten explicar fenòmens com la menor presència de dones en llocs de responsabilitat o els seus sous mitjans més baixos des de l'òptica de la violència estructural.
Homofòbia
Un altre grup suposadament més discriminats per les estructures socials és el col·lectiu LGBT. Les persones amb una orientació sexual diferent a l'heterosexualitat sofririen tot tipus d'efectes negatius a causa d'aquest aspecte de les seves vides, especialment en les cultures menys desenvolupades.
3. Exemples.
Podem trobar exemples de violència estructural en tots aquells casos en els quals una persona no pot accedir a alguna mena de posició, bé o servei degut a un aspecte de la seva identitat com el seu origen, el seu sexe, la seva religió o la seva orientació sexual.
La violència estructural és un procés conjuntural, segons Galtung, en el centre del qual es troba l'explotació. En el cas de les dones la reflecteix millor el concepte de dominació, alguna cosa que va més enllà de l'econòmic. Es tracta d'una violència derivada del lloc que elles ocupen en l'ordre econòmic i de poder hegemònics. El que l'estructura de la propietat i dels salaris sigui desigual, cobrant menys les dones per treballs iguals als dels homes, que la pobresa en el món tingui rostre de dona –la feminització de la pobresa-, és violència estructural contra elles. També ho és el que el poder amb majúscules, responsable de la presa de decisions importants que concerneixen a les vides d'homes i dones, estigui esbiaixat a favor dels homes. Ells són els qui ocupen els càrrecs importants, les presidències dels governs, les prefectures de les esglésies, els llocs dirigents de la majoria de les institucions i corporacions. També és violència estructural, per la qual cosa té d'increment de pobresa i de càrrega de treball afegida, el que la majoria de les famílies monoparentals, amb fills petits o majors dependents, caigui sota la responsabilitat única d'una dona.
Controvèrsia
Tot i que la teoria de la violència estructural està bastant estesa avui dia, molts i moltes científics i científiques creuen que no es tracta d'una explicació satisfactòria per als problemes que sofreixen uns certs col·lectius.
El fet que no s'hagi recopilat suficient evidència científica sobre aquest tema fa que avui dia puguem afirmar categòricament l'existència de la violència estructural o, en tot cas, dels efectes que suposadament provoca.
El término violencia estructural es aplicable en aquellas situaciones en las que se produce un daño en la satisfacción de las necesidades humanas básicas (supervivencia, bienestar, identidad o libertad) como resultado de los procesos de estratificación social, es decir, sin necesidad de formas de violencia directa.
La violencia estructural es un concepto desarrollado por Johan Galtung en los 60, que se refiere a la manera en la que algunas instituciones o estructuras sociales dañan a ciertos individuos impidiendo que se desarrollen y consigan cubrir todas sus necesidades. La violencia estructural impediría que se alcanzase la igualdad.
Ciertas estructuras sociales (ya sean económicas, políticas, culturales, médicas o legales) pueden tener un impacto muy negativo sobre algunos grupos o comunidades concretas. Así, problemas como el clasismo, el sexismo, el nacionalismo o el racismo serían resultado de esta violencia estructural.
Es importante tener en cuenta que el término no se refiere a algún tipo de daño físico causado hacia alguna minoría. Por el contrario, Galtung se refería a la causa subyacente de la diferencia entre el potencial de las personas y los resultados reales que obtienen en las distintas áreas de su vida.
Según algunos autores, la violencia estructural no debe ser llamada simplemente injusticia, ya que causa daños muy reales a las personas que la sufren. Este concepto está a la base de muchos de los movimientos modernos que buscan la igualdad entre distintos grupos.
1. Características.
Crea desigualdad
Las normas sociales de nuestras culturas, además de ciertas instituciones económicas y jurídicas, afectan a diferentes grupos de personas de manera distinta.
Debido a ello, ciertas minorías o grupos menos favorecidos se convierten en víctimas de discriminación.
Uno de los ejemplos más claros se produce si nos fijamos en las diferencias de poder adquisitivo. Las personas de clases sociales más altas tienen acceso a todo tipo de recursos y beneficios; mientras que aquellas con una economía menos fuerte generalmente deben conformarse con servicios de una menor calidad.
Impide o dificulta alcanzar los derechos básicos humanos
Los estudiosos de la violencia estructural dicen que este problema está a la base de las dificultades que tienen algunos grupos para conseguir satisfacer algunas de sus necesidades básicas: supervivencia, bienestar, identidad o libertad.
Debido a la estratificación social (mediante la cual algunas personas son vistas como más válidas o con más derechos que otras), los y las que están en escalafones más bajos de la sociedad no pueden conseguir cumplir sus objetivos ni desarrollar su potencial.
Normalmente, se asocia la violencia estructural a un conflicto entre dos o más grupos, siendo uno de ellos el poseedor de la mayoría de recursos y por lo tanto dificultando el acceso del otro a todo tipo de bienes y servicios.
Está a la base de otros tipos de violencia
La teoría del triángulo de la violencia, desarrollada también por Galtung, trata de explicar la aparición de conflictos de todo tipo dentro de las sociedades avanzadas.
Según este sociólogo, la violencia visible solo sería una pequeña parte dentro de un sistema que la legítima y la acaba causando de manera indirecta.
Así, la violencia directa (la que implica comportamientos y actos violentos) estaría provocada por otros dos tipos, que son la violencia cultural y la estructural.
La estructural sería la peor de las tres, y también la más difícil de detectar, ya que las estructuras que impiden la persecución del propio bienestar no serían visibles.
Por otro lado, la violencia cultural tendría que ver con la aparición de elementos como el arte, la filosofía o la religión que legitiman los otros dos tipos de violencia y nos permiten racionalizar los actos contra un grupo concreto como algo normal.
2. Tipos.
Desde los trabajos de Galtung, la teoría de la violencia estructural se ha desarrollado mucho. Hoy en día, se habla de una gran cantidad de tipos, en función de los grupos que se vean afectados por ella. A continuación veremos algunos de los más comunes.
Clasismo
Uno de los primeros tipos de violencia estructural descritos tiene que ver con las diferencias que se producen en función del estatus socioeconómico que tenga una persona.
Así, las personas de las clases más altas tendrían acceso a una cantidad desproporcionada de recursos, mientras que las de las bajas tendrían muchas dificultades para vivir bien.
El clasismo o lucha de clases está a la base de movimientos culturales como el marxismo y el comunismo, que quieren acabar con esta supuesta desigualdad.
Racismo
Otro de los tipos de violencia estructural más mencionados es aquel por el cual se favorecen a miembros de algunas razas (principalmente la caucásica) a la vez que se discrimina a otras.
Por ejemplo, se ha observado repetidas veces que en Estados Unidos, las personas afroamericanas ganan menos dinero de media al año, tienen peores resultados académicamente, y tienen más probabilidades de verse implicados en crímenes violentos. La violencia estructural estaría a la base de estos problemas.
Sexismo
Hoy en día, probablemente el tipo de violencia estructural más mencionado es el sexismo; es decir, la discriminación de las personas en función de su género.
Especialistas creen que las mujeres sufren todo tipo de problemas debido a la presencia de estructuras sociales y culturales que les impiden alcanzar todo su potencial.
Así, por ejemplo, se intentan explicar fenómenos como la menor presencia de mujeres en puestos de responsabilidad o sus sueldos medios más bajos desde la óptica de la violencia estructural.
Homofobia
Otro grupo supuestamente más discriminados por las estructuras sociales es el colectivo LGBT. Las personas con una orientación sexual distinta a la heterosexualidad sufrirían todo tipo de efectos negativos debido a este aspecto de sus vidas, especialmente en las culturas menos desarrolladas.
3. Ejemplo.
Podemos encontrar ejemplos de violencia estructural en todos aquellos casos en los que una persona no puede acceder a algún tipo de posición, bien o servicio debido a un aspecto de su identidad como su origen, su sexo, su religión o su orientación sexual.
La violencia estructural es un proceso coyuntural, según Galtung, en cuyo centro se halla la explotación. En el caso de las mujeres la refleja mejor el concepto de dominación, algo que va más allá de lo económico. Se trata de una violencia derivada del lugar que ellas ocupan en el orden económico y de poder hegemónicos. El que la estructura de la propiedad y de los salarios sea desigual, cobrando menos las mujeres por trabajos iguales a los de los hombres, que la pobreza en el mundo tenga rostro de mujer –la feminización de la pobreza-, es violencia estructural contra ellas. También lo es el que el poder con mayúsculas, responsable de la toma de decisiones importantes que atañen a las vidas de hombres y mujeres, esté sesgado a favor de los hombres. Ellos son quienes ocupan los cargos importantes, las presidencias de los gobiernos, las jefaturas de las iglesias, los puestos dirigentes de la mayoría de las instituciones y corporaciones. También es violencia estructural, por lo que tiene de incremento de pobreza y de carga de trabajo añadida, el que la mayoría de las familias monoparentales, con hijos pequeños o mayores dependientes, caiga bajo la responsabilidad única de una mujer.
Controversia
A pesar de que la teoría de la violencia estructural está bastante extendida hoy en día, muchos y muchas científicos y científicas creen que no se trata de una explicación satisfactoria para los problemas que sufren ciertos colectivos.
El hecho de que no se haya recopilado suficiente evidencia científica al respecto hace que hoy en día podamos afirmar categóricamente la existencia de la violencia estructural o, en todo caso, de los efectos que supuestamente provoca.
