top of page

"Sí, Feminista!" un viatge emocional, racional, amorós i sincer

Actualizado: 16 feb 2021

(Castellano abajo)


La campanya que hem ideat per a aquest 8 de Març vol convidar-vos a fer un recorregut en el qual cada setmana ens pararem a reflexionar sobre un tema que ens concerneix a les dones.


"Sí, Feminista!" planteja un viatge emocional, racional, amorós i sobretot sincer (especialment amb nosaltres mateixes). Abordarem diversos punts de vista, diversos plantejaments i us convidem des de ja a participar, reflexionar amb nosaltres, explicar les vostres experiències o simplement compartir aquests plantejaments amb el vostre entorn.



Volem començar per la gènesi, el principi, l'origen, la font de creació i vida, el lloc d'on totes i tots venim: l'úter (amb vagina, clítoris i vulva incloses).


Si pensem en termes simbòlics i metafòrics, l'úter sempre ha representat la fertilitat, la creació, el plaer sexual (abans que l'educació i l'església -el patriarcat, vaja- el convertissin en tabú), etc.

No obstant això, en termes reals, quotidians i mèdics descobrim que se sap tan poc d'aquest lloc mitologitzat i potser romantitzat, però oblidat per la ciència.



Les dones han quedat invisibles per a les ciències de la salut fins a finals del segle XX


Fins fa aproximadament trenta anys la recerca mèdica se centrava exclusivament en una versió androcèntrica, enfocant en canvi l'estudi de la dona als aspectes merament reproductius.

En un article revelador del 2017 titulat "La ciència de la diferència" la Doctora Carme Valls-Llobet assenyala que:

"Les dones han romàs invisibles per a les ciències de la salut fins a finals del segle xx, ja que no formaven part de les cohorts de recerca estudiades. Gràcies a l'esforç de diversos grups d'investigadores feministes s'ha pogut visualitzar la necessitat de canviar aquests paradigmes."



El desembre de 2020 la Dra. Valls aprofundeix en el tractament que es dóna a l'estudi del cos de les dones en la medicina en el seu llibre "Dones invisibles per a la medicina".


Us deixem el video de l’entrevista en el qual també relata que no va ser fins que un grup de científiques que es trobaven en llocs importants i de poder dins del món de la medicina han començat, al voltant dels anys vuitanta, a aplicar la perspectiva de gènere en la recerca.


Una nova manera de fer les coses estava prenent força entre científiques, que a partir d'aquest moment van apostar i van treballar intensament per a aplicar-la a un camp en el qual fins llavors la dona havia estat deixada de costat:


"Les ciències de la salut han de ser formulades des d'una altra perspectiva que no sigui la de l'home blanc del món desenvolupat [...]. Les ciències de la salut han d'analitzar-se amb el gènere com una categoria d'anàlisi, una perspectiva interdisciplinària, i la perspectiva cultural, de classe, i de raça." (Rosser, 1986, p.107)


"Aquests i altres descobriments han portat a la ciència mèdica, que havia postulat que estudiar a l'home era estudiar a l'ésser humà, a canviar els seus paradigmes i començar a reconèixer que existeixen diferències entre dones i homes en la manera d'emmalaltir, de manifestar-se els símptomes, en les causes del dolor, en la prevalença de determinats diagnòstics i en la metabolització de fàrmacs, que tenen formes diferents d'actuar segons el sexe biològic o segons com interaccionen amb la fase del cicle menstrual.[...] Com que no existien treballs que incloguessin dones en les recerques, no es van tenir en compte els aspectes biològics, clínics, psicològics, socials, culturals i mediambientals de les diferències entre dones i homes."


Existeix la “Creativitat Femenina"?

Des dels seus inicis, la associació Dona Cançó💋 s'ha plantejat el concepte de "creativitat femenina", ja que és un concepte qüestionat una vegada i una altra i sovint obviat, però si pensem en com de revelador ha estat aplicar la perspectiva de gènere a la ciència mèdica, donant origen a la "Ciència de la Diferència", preguntem-nos què passaria si s'apliqués a la cultura?

La "cultura de la diferència"...



Pot semblar una cosa poc important, però és un pas fonamental perquè es comenci a reconèixer que necessitem aplicar amb urgència la perspectiva de gènere a totes les disciplines científiques, polítiques, artístiques, etc.


Reconèixer la prostitució, la pornografia, la violència obstètrica i la gestació subrogada com a violacions de drets humans significa que finalment la dona -esperem- serà considerada amb caràcter general, íntegrament, com a persona i no sols com un bé de consum (en la prostitució i pornografia, es distorsiona la idea de relacions íntimes especialment en les joves generacions); no sols com una màquina reproductora els serveis de la qual estan a disposició de persones riques que s'aprofiten de la situació econòmica desesperada d'altres persones (ventres de lloguer).

Al context familiar se'ns ha negat l'opció de decidir sobre el nostre cos, se'ns ha negat la llibertat de decidir avortar i de fer-ho legalment i en condicions segures, ja que el patriarcat creu tenir la potestat de decidir sobre la nostra reproductibilitat i el nostre úter; no oblidem que la falta de recerca sobre el cos de la dona provoca també violència obstètrica en la qual per a començar es dóna prioritat a la comoditat del "doctoro" que no a la de la que està parint.


Són els primers passos d'una revolució que està prenent forma, que ha començat i ja no pot parar.


Per a això nosaltres hem d'estar més unides, cadascuna de nosaltres hem de prendre consciència dels nostres cossos, de la nostra ciclicitat, de la nostra condició de dona.


Exigim que s'investigui més i millor sobre nosaltres.

No ens conformem que ens contestin "és normal" si anem a la ginecòloga o ginecòleg amb un dolor indefinit en la zona del ventre...

Informem-nos sobre el treball de les científiques que han començat a canviar la manera de fer les coses, siguem les seves aliades des de la nostra individualitat.


Com dèiem al principi, aquesta campanya serà un recorregut en el qual plantejarem molts aspectes.

No obstant això sabem des d'ara que és impossible abastar-ho tot, així que temes com a "úter com existencialitat del concepte de dona" i les discussions i debats entorn de la temàtica trans és un meló que mereix ser obert en altres contextos, però que forma part també de com el patriarcat s'ha fonamentat en el cos de la dona tal com "ell" ho entén per a dictar lleis de clara estampa androcèntrica.


Volem acabar, tornant a l'origen, a l'úter, amb vagina, clítoris i vulva incloses i desitgem unir-nos a la Dra Valls i a totes les persones que treballen perquè les dones tinguin la possibilitat d'empoderar-se, de prendre decisions per si mateixes i de rebel·lar-se.

Reivindiquem juntes aquest lloc màgic, preciós i alhora desconegut, on resideix la font de la vida i del plaer.

Tornem a apropiar-nos de nou de la consciència que el plaer porta a la felicitat i que necessitem estar sanes per a gaudir del plaer en tota la seva plenitud i ser felices.


 

(🇪🇸 Castellano)


“Sí, ¡Feminista!” un viaje emocional, racional, amoroso y sincero

La campaña que hemos ideado para este 8 de Marzo quiere invitaros a hacer un recorrido en el que cada semana nos pararemos a reflexionar sobre un tema que nos atañe a las mujeres.


“Sí, ¡Feminista!” plantea un viaje emocional, racional, amoroso y sobre todo sincero (especialmente con nosotras mismas). Abordaremos varios puntos de vista, varios planteamientos y os invitamos desde ya a participar, reflexionar con nosotras, contar vuestras experiencias o simplemente compartir estos planteamientos con vuestro entorno.


Queremos empezar por la génesis, el principio, el origen, la fuente de creación y vida, el lugar de donde todas y todos venimos: el útero (con vagina, clítoris y vulva incluidas).

Si pensamos en términos simbólicos y metafóricos, el útero siempre ha representado la fertilidad, la creación, el placer sexual (antes de que la educación y la iglesia -el patriarcado, vamos - lo convirtiesen en tabú), etc.

Sin embargo, en términos reales, cotidianos y médicos descubrimos que se sabe tan poco de ese lugar mitologizado y quizás romantizado, pero olvidado por la ciencia.

Las mujeres han permanecido invisibles para las ciencias de la salud hasta finales del siglo xx

Hasta hace aproximadamente treinta años la investigación médica se centraba exclusivamente en una versión androcéntrica, enfocando en cambio el estudio de la mujer a los aspectos meramente reproductivos.

En un artículo revelador del 2017 titulado “La ciencia de la diferencia” la Doctora Carme Valls-Llobet señala que:

“Las mujeres han permanecido invisibles para las ciencias de la salud hasta finales del siglo xx, ya que no formaban parte de las cohortes de investigación estudiadas. Gracias al esfuerzo de diversos grupos de investigadoras feministas se ha podido visualizar la necesidad de cambiar estos paradigmas.”

En diciembre de 2020 la Dra. Valls profundiza en el tratamiento que se da al estudio del cuerpo de las mujeres en la medicina en su libro “Mujeres invisibles para la medicina”



Os dejamos el video de la entrevista en la que también relata que no fue hasta que un grupo de científicas que se encontraban en puestos importantes y de poder dentro del mundo de la medicina, que han empezado, alrededor de los años ochenta, a aplicar la perspectiva de género en la investigación.

Una nueva manera de hacer las cosas estaba tomando fuerza entre científicas, que a partir de ese momento apostaron y trabajaron duro para aplicarla a un campo en el que hasta entonces la mujer había sido dejada de lado:


“Las ciencias de la salud han de ser formuladas desde otra perspectiva que no sea la del hombre blanco del mundo desarrollado […]. Las ciencias de la salud han de analizarse con el género como una categoría de análisis, una perspectiva interdisciplinar, y la perspectiva cultural, de clase, y de raza.” (Rosser, 1986, p.107)

“Estos y otros descubrimientos han llevado a la ciencia médica, que había postulado que estudiar al varón era estudiar al ser humano, a cambiar sus paradigmas y empezar a reconocer que existen diferencias entre mujeres y hombres en la forma de enfermar, de manifestarse los síntomas, en las causas del dolor, en la prevalencia de determinados diagnósticos y en la metabolización de fármacos, que tienen formas diferentes de actuar según el sexo biológico o según interaccionan con la fase del ciclo menstrual.[...] Al no existir trabajos que incluyeran mujeres en las investigaciones, no se tuvieron en cuenta los aspectos biológicos, clínicos, psicológicos, sociales, culturales y medioambientales de las diferencias entre mujeres y hombres.”

¿Existe la “Creatividad Femenina”?

Desde sus inicios, la asociación Dona Cançó💋 se ha planteado el concepto de “creatividad femenina”, ya que es un concepto cuestionado una y otra vez y frecuentemente obviado, pero si pensamos en lo revelador que ha sido aplicar la perspectiva de género a la ciencia médica, dando origen a la “Ciencia de la Diferencia”, preguntémonos ¿qué pasaría si se aplicase a la cultura?

La “cultura de la diferencia”...

Puede parecer algo poco importante, pero es un paso fundamental para que se empiece a reconocer que necesitamos aplicar con urgencia la perspectiva de género a todas las disciplinas científicas, políticas, artísticas, etc.

Reconocer la prostitución, la pornografía, la violencia obstétrica y la gestación surrogada como violaciones de derechos humanos significa que finalmente la mujer -esperemos - será considerada a todos los efectos, en su totalidad, como persona y no sólo como un bien de consumo (prostitución y pornografía) que distorsiona la idea de relaciones íntimas especialmente en las jóvenes generaciones; o como una máquina reproductora cuyos servicios están al abasto de personas pudientes que se aprovechan de la situación económica desesperada de otras personas (vientres de alquiler); en el contexto familiar se nos ha negado la opción de decidir sobre nuestro cuerpo, se nos ha negado la libertad de abortar legalmente y en condiciones seguras ya que el patriarcado cree tener la potestad de decidir sobre nuestra reproductividad y nuestro útero; no olvidemos que la falta de investigación del cuerpo de la mujer provoca también violencia obstetricia en la que, para empezar, se da prioridad a la comodidad del “doctoro” que no a la de la pacienta.

Son los primeros pasos de una revolución que está tomando forma, que ha empezado y ya no puede parar.


Para ello nosotras debemos estar más unidas, cada una de nosotras hemos de tomar conciencia de nuestros cuerpos, de nuestra ciclicidad, de nuestra condición de mujer.

Exijamos que se investigue más y mejor sobre nosotras.

No nos conformemos con que nos contesten “es normal” si vamos a la ginecóloga o ginecólogo con un dolor indefinido en la zona del vientre...

Informémonos sobre el trabajo de las científicas que han empezado a cambiar la manera de hacer las cosas, seamos sus aliadas desde nuestra individualidad.


Como decíamos al principio, esta campaña será un recorrido en el que plantearemos muchos aspectos.

Sin embargo sabemos desde ya que es imposible abarcarlo todo, así que temas como “útero como existencialidad del concepto de mujer” y las discusiones y debates entorno a la temática trans, es un melón que merece ser abierto en otros contextos, pero que forma parte también de cómo el patriarcado se ha fundamentado en el cuerpo de la mujer tal y como “él” lo entiende para dictar leyes de clara estampa androcéntrica.


Queremos terminar, volviendo al origen, al útero, con vagina, clítoris y vulva incluidas y deseamos unirnos a la Dra. Valls y a todas las personas que trabajan para que las mujeres tengan la posibilidad de empoderarse, de tomar decisiones por sí mismas y de rebelarse.

Reivindiquemos juntas este lugar mágico, hermoso y a la vez desconocido, donde reside la fuente de la vida y del placer.

Apropiémonos de nuevo de la conciencia de que el placer lleva a la felicidad y que necesitamos estar sanas para disfrutar del placer en toda su plenitud y ser felices.


Autora:

Sandra Mayorga


30 visualizaciones0 comentarios
bottom of page