Orgull LGTBI - Juny 28 - Entendre el que cal entendre!

(Castellano abajo)

"Les marxes de l'orgull tenen a veure amb els drets humans: empoderen a les persones LGBTI per a reivindicar els drets i les llibertats que se'ls neguen, així com l'espai públic del qual sovint les hi exclou."



Homofòbia... LGTBI-fòbia... lesbofòbia... transfòbia... Et sonen?


Sabies que a quatre de cada 10 països ser homosexual és un delicte castigat amb presó i fins i tot a pena de mort?


Quan vius la teva homosexualitat d'una manera lliure i les persones que t'envolten: família, amics, companys de treball o estudi, clubs, associacions, etc. accepten o almenys respecten la teva identitat de gènere segurament penses que ja exerceixes el teu ple dret de viure la teva vida sexe-afectiva lliurement i pot ser que pensis que la lluita ja no és necessària i que les lleis estan de la teva part, la qual cosa et garanteix una vida digna i en llibertat.


Però si et pares a pensar i a observar amb detall, comences a adonar-te que alguns "amics" a penes accepten la teva forma de vida i eviten qualsevol xerrada sobre això, no volen saber res sobre aquest tema i mentre això es compleix són els teus "amics". El mateix passa en els treballs o centres d'estudi on la gent interactua amb tu mentre no es parli de relacions sexe-afectives homosexuals perquè llavors es canvia de tema o hi ha silenci, les persones eviten aquestes xerrades. En els nuclis familiars sol passar que si el nucli més pròxim et dóna suport i et respecta, quan amplies el cercle trobes persones de la teva família que no volen saber res del tema, que a penes et saluden i mai et conviden a les seves reunions familiars. No poden evitar que prenguis aquesta decisió de vida, però sí poden relacionar-se amb tu, et discriminen.


Reflexiono sobre això quan s'acosta la celebració de l'Orgull LGTBIQ+ i començo a sentir que "ja no fa falta celebrar-ho", que "ja hi ha lleis", que "per què no se celebra el dia de l'Orgull heterosexual", etc. Llavors penso: encara ens falta molt, moltíssim: molta gent no s'ha assabentat de res!

Necessitem continuar garantint la Igualtat de Gènere i el Dret a la Diversitat sexual perquè continuem sentint discursos homòfobs a les places públiques, continua havent-hi nens i nenes agredits i agredides als col·legis, persones discriminades a la feina i la pitjor conseqüència: persones que es treuen la vida perquè no poden suportar aquesta desigualtat i la pressió social que pateixen.


En definitiva penso que ja tot està explicat, que hem avançat a favor en la legislació, que li hem posat nom a moltes realitats i que ja ningú pot dir que “No ho entén” perquè no es tracta que el vulguis entendre, es tracta que cal entendre el que cal entendre. Entendre el dret a la diversitat, entendre que no tens dret a jutjar a ningú, entendre que la vida íntima de les persones no és assumpte de ningú més que d'elles, entendre que tots som iguals, entendre que la teva llibertat acaba on comença la de l'altre i que tots tenim dret a viure les nostres vides sexe-afectives com ens de la gana.

A més et comparteixo aquesta reflexió: t'has posat a pensar que si això passa aquí què passarà als països on l'homosexualitat encara és il·legal?.

(🇪🇸 Castellano)


“Las marchas del orgullo tienen que ver con los derechos humanos: empoderan a las personas lgbti para reivindicar los derechos y las libertades que se les niegan, así como el espacio público del que a menudo se las excluye.”




homofobia... lgtbifobia... lesbofobia... transfobia... ¿Te suenan?


¿Sabías que en cuatro de cada 10 paises ser homosexual es un delito castigado con cárcel y hasta pena de muerte?


Cuando vives tu homosexualidad de una manera libre y las personas que te rodean: famlia, amigos, compañeros de trabajo o estudio, clubes, asociaciones, etc. aceptan y/o por lo menos respetan tu identidad de género seguramente piensas que ya ejerces tu pleno derecho de vivir tu vida sexo-afectiva libremente y puede ser que pienses que la lucha ya no es necesaria y que las leyes están de tu parte, lo que te garantiza una vida digna y en libertad.


Pero si te detienes a pensar y a observar con detalle, empiezas a darte cuenta que algunos “amigos” apenas aceptan tu forma de vida y evitan cualquier charla sobre ello, no quieren saber nada al respecto y mientras eso se cumple son tus “amigos”. Lo mismo pasa en los trabajos o centros de estudio donde la gente interactua contigo mientras no se habla de relaciones sexo-afectivas homosexuales porque entonces se cambia de tema o hay silencio, las personas evitan estas charlas. En los núcleos familiares suele pasar que si el núcleo más cercano te apoya y respeta, al ampliar el círculo encuentras personas de tu familia que no quieren saber del tema, que apenas te saludan y nunca te invitan a sus reuniones familiares. No pueden evitar que tomes esta decisión de vida, pero sí relacionarse contigo, te discriminan.


Reflexiono sobre esto cuando se acerca la celebración del Orgullo Lgtbiq+ y empiezo a oir que “ya no hace falta celebrarlo”, que “ya hay leyes”, que “por qué no se celebra el dia del Orgullo heterosexual”, etc. Entonces pienso: ¡nos falta mucho, muchísimo, mucha gente no se ha enterado de nada!

Necesitamos seguir garantizando la Igualdad de Género y el Derecho a la Diversidad sexual porque seguimos oyendo discursos homófobos en las plazas públicas, sigue habiendo niñes agredides en los colegios, personas discriminadas en sus trabajos y la peor consecuencia: personas que se quitan la vida porque no pueden soportar esta desigualdad y la presión social que sufren.


En definitiva pienso que ya todo está explicado, que hemos avanzado a favor en la legislación, que le hemos puesto nombre a muchas realidades y que ya nadie puede decir que “No lo entiende” porque no se trata de que lo quieras entender, se trata de que hay que entender lo que hay que entender. Entender el derecho a la diversidad, entender que no tienes derecho a juzgar a nadie, entender que la vida íntima de las personas no es asunto de nadie más que de ellas, entender que todos somos iguales, entender que tu libertad termina donde empieza la del otro y que todos tenemos derecho a vivir nuestras vidas sexo-afectivas como nos de la gana.

Además te comparto esta reflexión: te has puesto a pensar que si esto pasa aquí qué pasará en los países donde la homosexualidad aún es ilegal.



Autora:

Martha Duque

Dona Cançó



13 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo