top of page

Ni machista ni feminista? Si nunca te has visto una serie aquí te pasamos la lista 2

(Castellano más abajo)


Unbelievable

La tercera sèrie, aquesta vegada de Netflix, és “Unbelievable” i es connecta a la de Big Little Lies de la qual vam parlar en el darrer lliurament d’aquesta secció, sobretot al principi, pel qüestionament que es fa de les paraules de la víctima d’una violació quan ho explica als policies (homes) encarregats de la investigació.


Foto de Google

(Unbelievable), la minisèrie basada en l'article de recerca “An Unbelievable Story of A Rape” (Una història increïble d'una violació) que va rebre en 2016 un premi Pulitzer en la categoria de Reportatge explicatiu. El cas real que van reconstruir els periodistes Christian Miller i Ken Armstrong va ser el de Marie Adler, una jove de 18 anys que va ser violada al seu apartament i que, en denunciar el crim, va haver de sumar al trauma de la seva experiència una situació de total desemparament i d'assetjament per part dels policies encarregats de processar la seva denúncia. Com espectadora, de seguida et sents impotent i pots arribar a entendre com de vulnerable es pot sentir una víctima de violació i de com els mecanismes d’autodefensa del subconscient poden portar-la a canviar la seva declaració quan veu que ningú la creu.

Unbelievable, que parla d’un violador en sèrie, es torna interessant quan tres dones detectives de la policia de diferents districtes s’uneixen per resoldre el cas, i per suposat, ho fan, juntes.

Tot i així, no ens volem centrar en el desenllaç de la sèrie, sinó en com les dones protagonistes tracten el tema, de com s’adrecen a les víctimes entenent les seves pors, els seus traumes i respectant els seus temps i ritmes alhora de explicar els fets.

Els personatges de les dones són molt realistics, potents i propers i -tot i que es tracta de ficció- denuncien la manca gairebé total d’empatia cap a les víctimes de violència de gènere i s’hi enfronten canviant la manera de treballar en un cas d’aquesta mena.

En la realitat, i més exactament en aquest país, que culpabilitza la víctima, la qüestiona i la senyala quan “no sembla tan traumatitzada per la violació, ja que surt amb les amigues” (com al cas de “la manada” encara queda molt i molt camí per fer.

De positiu en podem treure que poc a poc som més dones les que es mouen per canviar el sistema, i cada cop serem més!

Mrs. America

La quarta sèrie de la qual volem parlar-vos en aquest lliurament és "Mrs. America", disponible a la plataforma HBO en nou episodis.

La història ens narra el procés de creació (el 1923) i posterior revisió (anys setanta) de l'Esmena sobre la igualtat de drets de la Constitució dels Estats Units.

Aquí s'hi explica el moviment per ratificar l'Esmena sobre la igualtat de drets (ERA) i la inesperada reacció de Phyllis Schlafly, una dona blanca, privilegiada, coneguda com "l'amor de la majoria silenciosa".


Foto de Twitter


A través dels ulls de les dones de l'època, la sèrie explora com un dels camps de batalla més durs de les guerres de cultura dels anys setanta va ajudar a donar lloc a la Majoria Moral i va canviar per sempre el paisatge polític.

Cada episodi se centra en un personatge, començant per la mateixa Phyllis Schlafly que al principi està en contra del Moviment d'Alliberació de les Dones, ja que creu que vol instaurar un règim sexual revolucionari i finalment acabarà eliminant els privilegis de les dones.

Mentre la sèrie avança, els personatges que es creuen en el seu camí i les idees que busquen defensar faran a poc a poc canviar la mirada de la Phyllis Schlafly, que -recordem-ho- ve d'una realitat ultraconservadora de dretes i religiosa dels EUA.

Les idees d'empoderament de dones com Gloria Steinem, Betty Friedan, Shirley Chisholm, Bella Abzug i Jill Ruckelshaus, figures fonamentals de la segona Onada del Moviment Feminista Interseccional dels anys setanta, són el combustible perquè la igualtat de drets entre homes i dones sigui cada dia més real.

La tercera onada de la primera dècada del segle 21, amb el naixement del moviment #MeToo no hauria pogut prosperar sense aquest terreny fertilitzat per la batalla que es va produir als anys setanta entre la banda més conservadora del país i el Moviment Feminista.



 

Castellano


Unbelievable


La tercera serie, esta vez de Netflix, es “Unbelievable” (Creedme) y se conecta a la de Big Little Lies de la cual hablamos en la última entrega de esta sección, sobre todo al principio, por el cuestionamiento que se hace de las palabras de la víctima de una violación cuando denuncia a los policías (hombres) encargados de la investigación.



(Unbelievable), la miniserie basada en el artículo de investigación “An Unbelievable Story of A Rape” (Historia increíble de una violación) que recibió en 2016 un premio Pulitzer en la categoría de Reportaje explicativo. El caso real que reconstruyeron los periodistas Christian Miller y Ken Armstrong fue el de Marie Adler, una joven de 18 años que fue violada en su apartamento y que, al denunciar el crimen, tuvo que sumar al trauma de su experiencia una situación de total desamparo y de acoso por parte de los policías encargados de procesar su denuncia.


Como espectadora, enseguida te sientes impotente y puedes llegar a entender lo vulnerable que se puede sentir una víctima de violación y de como los mecanismos de autodefensa del subconsciente pueden llevarla a cambiar su declaración cuando ve que nadie la cree.

“Unbelievable”, que habla de un violador en serie, se vuelve interesante cuando tres mujeres detectives de la policía de diferentes distritos se unen para resolver el caso, y por supuesto, lo hacen, juntas.

Aun así, no nos queremos centrar en el desenlace de la serie, sino en cómo las mujeres protagonistas tratan el tema, de cómo se dirigen a las víctimas entendiendo sus miedos, sus traumas y respetando sus tiempos y ritmos a la hora de explicar los hechos.

Los personajes de las mujeres son muy reales, potentes y cercanos y -a pesar de que se trate de ficción- denuncian la carencia casi total de empatía hacia las víctimas de violencia de género y optan por cambiar la manera de trabajar en un caso de este tipo.

En la realidad, y más exactamente en este país, que culpabiliza la víctima, la cuestiona y la señala cuando “no parece tan traumatizada por la violación, puesto que sale con las amigas” (como en el caso de “la manada”) todavía queda mucho y mucho camino por hacer.

¡Lo positivo que podemos sacar de esto es que poco a poco somos más mujeres las que se mueven para cambiar el sistema, y cada vez seremos más!


Mrs. America


La cuarta serie de la que queremos hablaros en esta entrega es "Mrs. America", disponible en nueve episodios en la plataforma HBO.

La historia nos narra el proceso de creación (en 1923) y posterior revisión (años '70) de la Enmienda sobre la igualdad de derechos de la Constitución de los Estados Unidos.




Aquí se explica el movimiento para ratificar la Enmienda sobre la igualdad de derechos (ERA) y la inesperada reacción de Phyllis Schlafly, una mujer blanca, privilegiada, conocida como "el amor de la mayoría silenciosa".

A través de los ojos de las mujeres de la época, la serie explora cómo uno de los campos de batalla más duros de las guerras de cultura de los años setenta ayudó a dar lugar a la Mayoría Moral y cambió por siempre jamás el paisaje político.

Cada episodio se centra en un personaje, empezando por la misma Phyllis Schlafly que al principio está en contra del Movimiento de Liberación de las Mujeres, puesto que cree que este quiere instaurar un régimen sexual revolucionario y finalmente acabará eliminando los privilegios de las mujeres.

Mientras la serie avanza, los personajes que se creen en su camino y las ideas que buscan defender harán cambiar poco a poco la mirada de la Phyllis Schlafly, que -recordémoslo- viene de una realidad ultra conservadora de derechas y religiosa de los EE. UU.

Las ideas de empoderamiento de mujeres como Gloria Steinem, Betty Friedan, Shirley Chisholm, Bella Abzug y Jill Ruckelshaus, figuras fundamentales de la segunda Ola del Movimiento Feminista Interseccional de los años setenta, son el combustible para que la igualdad de derechos entre hombres y mujeres sea cada día más real.

La tercera ola que tuvo lugar en la primera década del siglo 21, con el nacimiento del movimiento #MeToo, no habría podido prosperar sin este terreno fertilizado por la batalla que se produjo en los años setenta entre la banda más conservadora del país y el Movimiento Feminista.


Autora:

Sandra Mayorga


30 visualizaciones0 comentarios
bottom of page