Ni Feminista Ni Machista - Recomendado - series que tratan de violencia hacia las mujeres
(Versión en Español - Castellano abajo)
Entre els nostres suggeriments no només hi tenim els llibres de la biblioteca virtual de què vam parlar en els primers lliuraments de la nostra secció Ni Feminista Ni Machista.
Si encara no les has llegit et deixem aquí la primera i aquí la segona.
Aquesta vegada volem parlar de sèries que estan tenint molt d'impacte pels temes que tracten relacionats amb la violència vers les dones.
"The Handmaid Tale" (El conte de la serventa)
La primera sèrie que considerem d'alt impacte a l'hora d'explicar la sistemàtica relegació de la dona a les taques de reproducció i servei a casa és "The Handmaid Tale" (El conte de la serventa).
Treta de la novel·la homònima, explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari i pseudo teocràtic que governa la República de Gilead, el que havien estat els Estats Units d'Amèrica. Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental en la imposició del control social dins de la nova societat. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades són dones esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans. La història es narra des del punt de vista de la Offred (of Fred, de propietat d’en Fred), una dona fèrtil, que ha estat esclavitzada com a serventa, després d'intentar fugir al Canadà.
Fa uns dies, en la seva intervenció “Mirar al Futur” al marc de la Biennal de Pensament la mateixa autora ens contextualitzava el període en què va escriure la novel·la:
El llibre es publica el 1985 als EUA, però necessitem fer un petit pas enrere. Als setanta la segona onada del Feminisme reclamava igualtat de drets per a les dones, que poguessin tenir un compte bancari sense autorització d'un home de la família, que tinguessin els mateixos sous que els homes per les mateixes feines. Tot just acabàvem de sortir dels cinquanta on es volia que la dona es quedés a casa, es controlaven els naixements, les minifaldes estaven prohibides, van sorgir arreu comunitats de hippies...
La rebel·lió i la resposta feminista, amb aquesta segona onada, va ser contundent.
Als anys vuitanta, als EUA, va haver-hi un retrocés dels drets de gènere. No oblidem que durant aquesta dècada el president dels EUA era Reagan i des dels primers moments de mandat, va promoure iniciatives immensament populars entre la classe conservadora del país.
I és aquí, als principis dels vuitanta, quan la Margaret Atwood va començar a escriure "El conte de la
serventa" mentre es trobava a Berlín de l'Oest en plena Guerra Freda.
El llibre es va publicar el 1985, amb un govern conservador al poder, i és irònic que HBO estrenés la sèrie estant Trump al govern, un individu que ha mostrat des del minut u la seva misogínia i el seu racisme de la manera més oberta.
Tot i que no ha passat, com diu la Atwood a la seva conferència a la Biennale, amb les noves onades de la ultradreta la història de la Serventa està cada vegada més a prop de la realitat que de la ficció.
Només cal veure el que està passant aquests dies a Polònia... on les dones, enrabiades, surten al carrer per protestar per la pèrdua de drets i llibertats!
És una sèrie que ens va inspirar des del principi, tant, que d'alguna manera ens hi vam identificar en una de les actuacions de la Coral Performance MeToo el 2019.
“Big Little Lies”
La segona sèrie que us volem suggerir és "Big Little Lies" una adaptació de David E. Kelly per a HBO de la novel·la de Liane Moriarty, que ens mostra la vida de dones Madeline (Reese Witherspoon), Celeste (Nicole Kidman) i Jane (Shailene Woodley) que aparentment tenen vides perfectes en una ciutat encantadora, amb un entorn perfecte, però que en la intimitat de casa seva viuen maltractaments i violència. Durant tota la primera temporada de la sèrie, la trama se centra en un crim, que només al final es revela, però allò que és interessant evidenciar és el fenomen anomenat "Victim Blaming" és a dir, culpar la víctima.
No volem fer massa "spoilers", ja que desitgem que veieu la sèrie amb els vostres ulls i l'analitzeu amb el vostre criteri, però els que sí que ens agradaria ressaltar, evidenciar i valorar molt positivament d'aquesta sèrie, és la sororitat entre les protagonistes.
Sororitat és una paraula que ve del llatí "soror" (germana) en comptes de "frater" (germà) i està composta segons el mateix patró lingüístic i és allò que les uneix cada cop més amb el progressar dels episodis.
Fent cerca a la xarxa, he trobat un article de la Henar Alvarez on ella analitza aquesta ficció des del punt de vista de la sororitat i ens explica molt bé perquè ens enganxa tant.
La sororitat trenca de net amb la narrativa "clàssica" a què estem sotmeses i sotmesos des de ben petit(e)s que busca enfrontar les dones entre elles i on el que ho arregla tot i salva el món és un home. Per posar un exemple, Blancaneu, és víctima de la persecució d'una altra dona que la vol matar, només perquè és més guapa i jove.
No et perdis el proper lliurament d’aquesta secció, on analitzarem més series!
Verisión Español - Castellano
Entre nuestras sugerencias no solo tenemos los libros de la biblioteca virtual de la que hablamos en las primeras entregas de nuestra sección Ni Feminista Ni Machista.
Si aún no las has leído te dejamos aquí la primera y aquí la segunda.
Esta vez queremos hablar de series que están teniendo mucho impacto por los temas que tratan relacionados con la violencia hacia las mujeres.
"The Handmaid Tale" (El cuento de la criada)
La primera serie que consideramos de alto impacto a la hora de explicar la sistemática relegación de la mujer a las tareas de reproducción y servicio a casa es "The Handmaid’s Tale" (El cuento de la criada).
Sacada de la novela homónima, explora cómo viven en un futuro las mujeres subyugadas en un régimen totalitario y pseudo teocrático que gobierna la República de Gilead, lo que habían sido los Estados Unidos de América. Las leyes que marcan tipos de vestimenta diferentes tienen un papel fundamental en la imposición del control social dentro de la nueva sociedad. La mayoría de la población se ha vuelto estéril y las criadas son mujeres esclavizadas destinadas a engendrar los nuevos ciudadanos. La historia se narra desde el punto de vista de Offred (of Fred, de propiedad de Fred), una mujer fértil, que ha sido esclavizada como sirvienta, después de intentar huir a Canadá.
Hace unos días, en el marco de la Bienal de Pensamiento la misma autora de la novela nos contextualizaba el periodo en que escribió la novela:
El libro se publica en 1985 en los EE. UU., pero necesitamos hacer un pequeño paso atrás. En los setenta la segunda oleada del Feminismo reclamaba igualdad de derechos para las mujeres, para que éstas pudieran tener una cuenta bancaria sin autorización de un hombre de la familia, que tuvieran los mismos sueldos que los hombres por los mismos trabajos. Apenas acabábamos de salir de los cincuenta donde se quería que la mujer se quedara en casa, se controlaban los nacimientos, las minifaldas estaban prohibidas, surgieron por todas partes comunidades de hippies...
La rebelión y la respuesta feminista, con esta segunda oleada, fue contundente.
En los años ochenta, en los EE. UU., hubo un retroceso de los derechos de género. No olvidemos que durante esta década el presidente de los EE. UU. era Reagan y desde los primeros momentos de mandato, promovió iniciativas inmensamente populares entre la clase conservadora del país.
Y es aquí, a principios de los ochenta, cuando Margaret Atwood empezó a escribir "El cuento de la riada" mientras se encontraba en Berlín Oeste en plena Guerra Fría.
El libro se publicó el 1985, con un gobierno conservador al poder, y es irónico que HBO estrenara la serie estando Trump en el gobierno, un individuo que ha mostrado desde el minuto uno su misoginia y su racismo de la manera más abierta.
A pesar de que no ha pasado de verdad, como dice la Atwood en su conferencia de la Biennale, con las nuevas oleadas de la ultraderecha la historia de la Criada está cada vez más cerca de la realidad que de la ficción.
¡Solo hay que ver lo que está pasando estos días en Polonia... donde las mujeres, enrabiadas, salen a la calle para protestar por la pérdida de derechos!
Es una serie que nos inspiró desde el principio, tanto, que de alguna manera nos identificamos en una de las actuaciones de la Coral Performance MeToo el 2019.
"Big Little Lies"
La segunda serie que os queremos sugerir es "Big Little Lies" una adaptación de David E. Kelly para HBO de la novela de Liane Moriarty, que nos muestra la vida de mujeres como Madeline (Reese Witherspoon), Celeste (Nicole Kidman) y Jane (Shailene Woodley) que aparentemente tienen vidas perfectas en una ciudad encantadora, con un entorno perfecto, pero que en la intimidad de su casa viven maltratos y violencia. Durante toda la primera temporada de la serie, la trama se centra en un crimen, que se revela solo al final, pero aquello que es interesante evidenciar es el fenómeno llamado "Victim Blaming" es decir, culpar a la víctima.
No queremos hacer demasiado "spoilers", puesto que deseamos que veais la serie con vuestros ojos y la analicéis con vuestro criterio, pero lo que sí que nos gustaría resaltar, evidenciar y valorar muy positivamente de esta serie, es la sororidad entre las protagonistas.
Sororidad es una palabra que viene del latín "soror" (hermana) en vez de "frater" (hermano) y está compuesta según el mismo patrón lingüístico) que las une cada vez más con el progresar de los episodios.
Investigando en internet, he encontrado un artículo de Henar Alvarez donde analiza esta ficción desde el punto de vista de la sororidad y nos explica muy bien por qué nos engancha tanto.
La sororidad rompe de cuajo con la narrativa "clásica" a la que estamos sometidas y sometidos desde muy pequeñas/os que busca enfrentar las mujeres entre ellas y donde el que lo arregla todo y salva el mundo es un hombre. Para mostrar un ejemplo, Blancanieves, es víctima de la persecución de otra mujer que la quiere matar, solo porque es más guapa y joven.
¡No te pierdas la próxima entrega de “Ni Machista Ni Feminista” en la que analizaremos más series!
Autora:
Sandra Mayorga
