Les armes d'una femininja: xarxa d’amistats

De les armes d'una femininja crec que és la més potent.


Per molts anys moltes de nosaltres hem estat convençudes que érem dones fortes i que podíem fer qualsevol cosa a la vida. Però els anys passen i les lliçons de la vida t'ensenyen que soles no anem enlloc. Cal desmuntar l'ideal de la dona perfecta que ens han fet creure que hem de ser.



Al lliurament anterior de #DonaBlog parlàvem del fet que el patriarcat ens ha volgut durant segles sotmeses i callades, mares abnegades i esposes perfectes. Justament en aquest silenci tenim una de les claus de control: si no comparteixes amb ningú allò que et passa, és com si no passés. Tantes i tantes dones s'han avergonyit i callat perquè pensaven que elles no eren prou fortes per tirar endavant amb la casa, la família, els fills, la feina...


És tot part d'un sistema que ens ha volgut (i encara vol) que com a dones ens enfrontem les unes amb les altres per ser les més guapes (segons els cànons de bellesa impossibles de complir per a l'enorme majoria de persones), les més intel·ligents, tenir un poder adquisitiu elevat, etc. És una cursa cap a un ideal de dona perfecta que simplement no existeix, però que ens manté ocupades i pre-ocupades per aconseguir arribar a ser el que la societat demana. Cadascuna en la seva individualitat porta les càrregues de creure que no és "prou" i en comptes de compartir aquestes preocupacions amb altres dones, callem. No fos que les altres sí que ho aconsegueixen.



Si arribem a entendre la mecànica de l'aïllament en què som totes illes que competeixen les unes amb les altres, ens adonarem que tot això no té sentit i que ens estem perdent les majors aliades de la lluita feminista: les altres dones, les nostres companyes.

La revolució està precisament a compartir les nostres preocupacions i les nostres inquietuds amb un entorn "segur" que sol ser el de les nostres AMIGUES.


Un cop que comencem a posar sobre la taula impressions i experiències ens adonem que NO ESTEM SOLES.


Veiem que moltes de nosaltres compartim les mateixes inquietuds, les mateixes preocupacions i maneres semblants de veure i pensar la vida...


A més, no només unim les nostres forces, sumem recursos, estimulem la nostra curiositat, etc.; quan un grup de dones es troben i s'ajunten, la intuïció es dispara, les idees que sorgeixen porten una càrrega de creativitat genuïna, potent i sorprenent.



Cal cultivar un espai segur, sigui físicament o metafòricament, on poder ser nosaltres mateixes de veritat; un lloc on ens autocuidem, cuidem de les altres i ens deixem cuidar. Tenir la sort de tenir amigues de tota la vida és un privilegi. Poder rebre les amigues que apareixen a cada etapa de la vida, també.










10 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo