Molt sovint es parla del fet que cal autodefensar-se, però de què? I com?
Un cop que comencem a endinsar-nos pel camí del Feminisme, ens adonem que moltes de les conviccions que tenim són fruit d'una educació perpetrada per segles i segles, que ha anat imparablement separant rols segons el gènere de les persones. "Els homes mantenen la família i les dones es fan càrrec de la cura de la casa."
Són pautes tan profundament arrelades a la nostra societat i cultura, que no és gaire fàcil aprendre a distingir-les i identificar-les, però un cop comences, cada vegada salten més a la vista.
Segles de patriarcat, han sotmès les dones perquè el sistema ideat per quatre homes de barba blanca i "traje caro" pogués funcionar de la millor manera: el Capitalisme no hauria sigut possible sense la idea de "família tradicional" creada (i publicitada) i mantinguda en el temps.
El Feminisme s'oposa a un sistema que posa els diners, el Capital al centre.
Tot gira arreu dels diners i de la productivitat i els elements que no encaixen en aquest sistema són apartats de la societat, silenciats, castigats. Aquests elements solen ser dones que, contràries al sistema capitalista, busquen posar al centre LA VIDA, les persones i el seu benestar. Per oposar-se al Capitalisme i el masclisme que aquest sistema implica és necessari saber identificar les maneres que s'han utilitzat per segregar les dones al rol que se'ls havia imposat. Hi ha tota una sèrie de violències amagades darrere les portes de les cases; violències poc conegudes que no són sempre visibles, però que igualment anul·len la independència i la llibertat de moltes dones. Hi ha força literatura sobre les violències que pateixen les dones, no és només la violència física i psicològica (que ara es coneixen i de les que es parla), també existeix la violència econòmica, l'ambiental, la vicària, etc.
Recentment s'ha tractat aquestes formes de violència als mitjans de comunicació i això és summament important per tal de reconèixer-les i combatre-les. Fins i tot podríem ajudar alguna dona del nostre entorn que pateix violència sense saber-ho, o sense saber identificar què és el malestar que l'envaeix.
Tot i això no és suficient arribar a l'edat adulta per adonar-se dels rols i de les imposicions que hi ha sobre les dones, cal començar molt abans!
A les escoles és imprescindible educar en la igualtat de drets i oportunitats, i alhora en la diversitat de models i referents, s'ha de ser crítics amb el sistema actual per tal de crear una societat més justa i igualitària en el futur.
Encara tenim molt camí per fer, però començar a desmuntar aquestes "conviccions", i a desconstruir-nos ja és un bon salt cap endavant. És el moment de mantenir-nos ben fermes sobre els objectius que hem assolit gràcies a la lluita feminista de les que van estar abans de nosaltres, és el moment de fer pinya entre dones, de sostenir-nos i autodefensar-nos de el corrent hipermasclista, que vol tornar enrere en el temps i retrocedir en els drets de les dones.
No ho podem permetre, hem de poder sostenir entre totes el discurs feminista.
