Nereida Feu acaba de treure el seu últim disc «A», aquest treball, que pot emmarcar-se en un estil indie-pop. És un disc valent, en què Nereida troba l'equilibri entre el personal i el col·lectiu, per explicar/ cantar des d'una consciència plenament feminista.

Abans de treure aquest últim disc, va estar cinc anys allunyada de l'escena musical (entre altres coses, per totes les dificultats que suposa fer-se un lloc en aquest sector sent dona).

Per tot això, aquest nou disc és un projecte clarament feminista. Li venia de gust i li semblava necessari poder parlar de temes que li preocupen (com la violència de gènere, el maltractament psicològic o les dificultats amb què breguem les dones en el nostre dia a dia).

La inspiració la pot trobar en molts llocs... Des de les notícies, fins a històries properes o fins i tot, per descomptat, experiències pròpies.

Està en un moment de la seva vida feliç i, alhora, més madur i compromès, aquests tres pilars es reflecteixin en els directes.

Els seus referents musicals són artistes com Bon Iver, Damien Rice o Sigur Rós, entre molts altres.