top of page

MANIFEST

Les cures tenen una dimensió emocional important, però també molt rellevant en termes materials; són hores de treball. El discurs de la reivindicació de les cures queda assenyalat com a conducta altruista i amorosa, una concepció mitificada del sistema ultraconservador. Qui s'ha ocupat històricament i de manera pràcticament invisible de les cures tant de la llar com de les persones hem sigut nosaltres, les dones. Trobant-nos amb triples jornades laborals. Vivim, doncs, en una societat capitalista que no es podria sostenir sense la mà d'obra no pagada que duem a terme. Una economia que se sosté destruint la natura i explotant-nos a les dones en les tasques de reproducció quotidiana i generacional. És clar doncs que des del feminisme i les polítiques socials s'ha d'aportar i alternatives per reconfigurar lògiques econòmiques que garanteixin la seguretat de les majories. És per això que des del feminisme hem de crear un model que posi en el centre la vida, prendre com a nexe la importància de l'ecofeminisme. Es torna imperatiu desconstruir el concepte de producció en l'actual model capitalista: no només s'ha de comptabilitzar la producció en si, sinó és tot allò que es necessita per a sostenir quotidianament la vida. El que sosté la vida quotidianament són precisament les cures, els éssers humans habitem en cossos vulnerables i limitats que requereixen atenció al llarg de tota la vida: infància, la vellesa, períodes de malaltia o situacions de diversitat funcional. Al llarg de la història, les dones hem assumit majoritàriament la responsabilitat de la cura a causa de la distribució social dels rols de gènere. Prenent com a referents veus com la de Yayo Herrero, en la que el feminisme pretén plantejar que és el que sosté la vida, ens trobem de forma directa amb les reivindicacions i amb les lluites que ha mantingut històricament, el moviment feminista en el seu afany de repartir, de desfeminitzar les cures, de corresponsabilitzar el conjunt social de la reproducció quotidiana i generacional de la vida dels éssers humans i les reivindicacions de l'ecologisme.

“No hay economía ni tecnología ni política ni sociedad sin naturaleza y sin cuidados”

Yayo Herreros

megafono_edited.png
rama-01_edited_edited.png

Reivindiquem ampliar la noció de feina, el treball no és només el que es realitza a canvi de salari sinó que es realitza en el marc de la llar. S'ha de desconstruir el concepte de producció i treball i centrar la sostenibilitat de la vida, organitzant socialment la vida i el benestar de la gent. Reconèixer i valorar el treball de cures, que històricament ha estat invisibilitzat o menyspreador, tant a la llar com a la societat en general resulta clau. Això implica reflexionar sobre la distribució desigual de les responsabilitats de cura i treballar cap a una major equitat i reconeixement d'aquest treball. Les cures s'emmarquen en una visió àmplia i transformadora que reconeix la importància de cuidar tant a les persones com al planeta, i defensa una reconfiguració de les nostres relacions socials i econòmiques per promoure la justícia i la sostenibilitat. Ja que no som éssers individuals, som éssers interdependents entre espècie i la naturalesa. Les lògiques culturals imposen que les cures recaiguin sobre la dona, causa per l'adoctrinament de la dona en el valor de la família; el concepte del deure, idea de l'amor romàntic, dones més dotades a la tendresa o por que es pateix en la mateixa llar. Cal doncs organitzar les cures perquè no sigui una tasca predominantment de les dones. Els estats, comunitats i empreses han de ser corresponsables de les cures quotidianes com seria el fet de garantir les cura socialment.És doncs imperatiu entendre i fomentar les cures que es fan dintre del feminisme, capaços de sembrar els canvis i els avenços per a la sostenibilitat social. Ser creadores de les cures que ens ajudaran a sembrar un sistema sostenible i igualitari.

mancha-02-baja_edited.png

IGUALTAT

rama-02_edited.png
mancha-02-baja_edited.png
mancha-02-baja_edited.png

Cures que siguin mesures per conciliar la vida laboral i personal, desenvolupament de serveis públics que satisfacin les necessitats de cura, trencar amb el sostre de cristall, eliminar la desigualtat laboral, eliminar la concepció en què la reproducció quotidiana dels cossos només es vincula en l'àmbit de la biologia quan també són hores material de producció, denominar les cures com a bé comú, modificar les polítiques d'habitatge, modificar les lleis d'estrangeria que perjudiquen les que justament són les mateixes cuidadores. Hem de promoure un canvi en els serveis públics que han de ser revisats i comunitaris, dignes per a les persones que reben cures i les persones que cuiden d’elles. Reconfigurar les lògiques econòmiques. Necessitem  temps i condicions òptimes per aconseguir el desenvolupament. Gràcies a aquestes cures podem sembrar igualtat, sororitat, empoderament... Aquestes cures fan possible la sembra, afegint tota una sèrie de condicions oportunes perquè la llavor pugui ser sembrada. Un cura no només és una lluita en un sentit, sinó que implica tota una sèrie de bones propostes i interconnexions per a poder estimular el creixement durant tot l'any, no només sembrem el 8M, en Dona Cançó sembrem tot l'any.

Es per això que posem en pràctica les cures que sembren a partir d'una sèrie d'accions "cures" que pretenen fer germinar i sembrar per generar un impacte tangible a la societat. Cures que es duran a terme durant tot els mes de mar i de tot l’any.

Totes les nostres accions representen un cures dintre del mateix feminisme.

També a xarxes socials fomentarem la sensibilització sobre l'entorn de les cures, històries reals, activitats en les que podràs formar part en la lluita de cures, anàlisis i millora del món laboral i d'altres continguts feministes, que es gesten en entitats amb les quals compartim valors i lluita.

Difusió d'

No us perdeu tot el nostre contingut, la sembra feminista és més necessària i està germinant més que mai.

Visita el nostre instagram

Us animem a participar activament a la manifestació 8M '"Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis", un dia de retrobament que propicia la cura que sembra la lluita i reflexió. Ens unirem totxs per crear cures que sembrin una política en defensa de la vida, que no recaigui només en els nostres cossos. Cures que redistribueixin les obligacions que comporta tenir un cos i ser una espècie, cures que desfeminitzin el treball de la cura. Així com una agricultora tria amb cura les llavors més fortes i saludables, nosaltres seleccionem amb atenció les accions que cultivaran la força i l'harmonia en el nostre entorn. Plantem les llavors del suport mutu, regant-les amb llàgrimes d'empatia i alimentant-les amb la llum de la comprensió. El procés de cuidar, igual que la sembra, requereix paciència i dedicació. Treballem incansablement per desherbar el jardí de la vida, eliminant les males herbes de la manca d'atenció i la desigualtat. Igual que una agricultora cuida els seus conreus durant totes les estacions, oferim el nostre suport constant, ja sigui sota el sol radiant de l'èxit o en la pluja torrencial dels desafiaments. ​La nostra sembra simbolitza l'atenció i l'esforç dedicats a crear un entorn enriquit per la cura feminista.

Uneix-te a la sembra feminista!

Cada gest d'amor i suport és una llavor plantada amb l'esperança de collir una comunitat forta, resistent i floreixen.

bottom of page